Gastroscopia
La gastroscòpia és una tècnica endoscòpica el propòsit de la qual és la visualització del tracte digestiu superior (esòfag, estómac i duodè) amb la finalitat de poder diagnosticar diferents malalties que afectin aquest trajecte.
Què és l'endoscòpia digestiva alta?
L'endoscòpia digestiva alta, gastroscòpia o panendoscòpia oral és un dels mètodes diagnòstics més utilitzats en l'estudi de pacients amb malalties abdominals. Consisteix en l'exploració detallada de l'orofaringe o gola, esòfag, estómac i duodè a través d'un tub anomenat endoscopi. El gran avantatge de l'exploració és la possibilitat de poder prendre mostres de les zones explorades o biòpsies, per completar l'estudi de cada pacient.
Com es realitza la prova?
L'instrumental utilitzat ha variat notablement des de la introducció del primer endoscopi fa gairebé 40 anys. Avui s'utilitzen endoscopis de calibre fi (7-9 mm) amb tecnologia de vídeo digital i una gran qualitat de la imatge (l'exploració es visualitza en un monitor de TV), el que permet a l'explorador obtenir un diagnòstic correcte i fiable.
Abans de realitzar l'exploració el pacient ha de romandre en dejú des de 6 hores abans de l'exploració. De forma excepcional i només en casos d'urgència es pot realitzar sense estar en dejú. L'exploració no precisa hospitalització, excepte en els casos d'endoscòpia terapèutica com és l'esclerosi de varius, polipectomia, dilatació d'estenosis, etc.
L'exploració pot realitzar-se amb anestèsia tòpica en la gola en forma de spray o en casos especials sedació o anestèsia superficial sempre que ho indiqui el seu metge. Durant la prova el pacient pot presentar nàusees i augment de la grandària de l'abdomen com a conseqüència de la introducció d'aire per explorar el tub digestiu. Aquesta situació pot provocar rots que alleugen les molèsties.
Una vegada conclosa l'exploració la recuperació és immediata quedant únicament amb molèsties en la zona de la gola.
Per a què serveix l'endoscòpia?
Dues són les utilitats de l'endoscòpia oral alta, en primer lloc confirmar l'existència de malaltia digestiva o excloure-la i en segon lloc permet la realització d'actes terapèutics (endoscòpia terapèutica), sent aquest últim aspecte de gran utilitat. En l'actualitat és possible l'extirpació de pòlips, la dilatació de l'esòfag o del pílor anormalment estrets i la injecció de substàncies per controlar localment l'hemorràgia digestiva evitant així la cirurgia d'urgència.
Quan ha de realitzar-se aquesta prova?
Les circumstàncies en les quals és útil són molt variades:
La dispèpsia (dolor o molèstia a l'abdomen) constitueix la indicació més freqüent, perquè és la consulta més habitual. No obstant això, no tots els pacients necessiten realitzar-se l'exploració. En pacients majors de 45 anys amb anèmia o pèrdua de pes ha de realitzar-se en tots els casos.
Disfàgia: Dificultat per empassar.
Odinofàgia: Dolor a l'empassar.
Persistència d'acidesa en el pit a pesar de tractament mèdic.
Seguiment de malalties possiblement precancerígenes com la malaltia de Barrett.
Nàusees i vòmits persistents i amb contingut alimentós de diversos dies.
Cirrosi hepàtica i hipertensió portal per comprovar l'existència de varius esofàgiques.
Biòpsies d'intestí prim per a l'estudi de malalties de malabsorció intestinal.
Alteracions en l'estudi radiològic: úlceres gàstriques, pòlips o tumors, per a l'obtenció de biòpsies.
Quins processos poden tractar-se mitjançant l'endoscòpia?
L'endoscòpia terapèutica permet múltiples actuacions:
Polipectomia: Consisteix en l'extirpació, mitjançant un tall, dels pòlips gàstrics amb un llaç especial. Es realitza amb corrent elèctric que produeix calor. Es precisa un estudi d'anàlisi de la coagulació de la sang, abans de la seva realització.
Dilatació de les estenosis: La inflamació de l'esòfag (esofagitis) o la ingesta de càustics (lleixiu) poden produir estenosis en l'esòfag que impedeixen una correcta alimentació. La gastroscòpia permet la introducció de balons que una vegada posats en la zona d'estenosi són inflats amb aire o aigua i poden eixamplar aquesta estenosi.
Extracció de cossos estranys: En pacients ancians o persones amb estretors es pot produir l'obstrucció per menjar, gairebé sempre en l'esòfag. La gastroscòpia permet la retirada d'aquests cossos que obstrueixen. També és un procediment útil en el cas d'espines de peix, ossos, ingestió de piles o monedes, etc.
Esclerosis d'úlceres gastroduodenals: En els pacients amb hemorràgia digestiva, per una úlcera, l'existència d'un vas sagnant representava, fins fa poc temps, una indicació de cirurgia urgent. En l'actualitat la injecció de substàncies dins del vas que sagna permet parar l'hemorràgia i evitar així la cirurgia; posteriorment el tractament amb fàrmacs com l'omeprazol guarirà l'úlcera.
Esclerosi i/o lligam de varius esofàgiques: Els pacients amb cirrosi hepàtica desenvolupen varius o venes dilatades en l'esòfag. Aquestes poden trencar-se produint una intensa hemorràgia digestiva, el que suposa un quadre gravíssim. La injecció dins de la variu d'una substància que produeix cicatriu de les varius disminueix la mortalitat i permet la seva eliminació. Recentment s'ha introduït un nou mètode que consisteix a col·locar en la variu un anell de goma o banda produint el lligam de les varius.
Col·locació de sondes de gastrostomia per a alimentació: En pacients amb problemes neurològics que no poden empassar, l'endoscòpia terapèutica permet col·locar a través de la pell de l'abdomen un tub de plàstic que va fins a l'estómac permetent una correcta nutrició a l'introduir l'alimentació per aquesta sonda.
Quines endoscòpies han de realitzar-se d'urgències?
Ha de realitzar-se una endoscòpia d'urgència en les següents situacions:
Hemorràgia digestiva alta
Ingesta de càustics: Lleixiu, rentavaixella...
Ingesta de cossos estranys
Quins factors interfereixen en els resultats de la prova?
La realització de l'exploració sense estar en dejú disminueix la rendibilitat diagnòstica ja que el tracte digestiu no estarà net i únicament s'haurà de realitzar l'endoscòpia en situacions d'urgència.
Quin metge o professional sanitari pot o ha de realitzar-la?
L'exploració ha de ser realitzada per un metge especialista en aparell digestiu amb formació endoscòpica. Habitualment necessita de l'ajuda d'un/a ATS-DUE.
Requereix alguna preparació especial per part del pacient?
El pacient ha d'estar en dejú almenys 6 hores abans de l'exploració.
L'estar tranquil i relaxat abans de la prova n'afavoreix la seva realització.
Quines contraindicacions té l'endoscòpia?
Són poques les circumstàncies que impedeixen la seva realització: la perforació d'una víscera buida o la seva sospita i la negativa del pacient són contraindicacions absolutes. S'ha de valorar de forma individual en el cas d'infart agut de miocardi, insuficiència respiratòria del pacient o edat avançada.
Quines complicacions pot tenir aquesta exploració?
L'endoscòpia oral és un mètode segur però pot desencadenar efectes no desitjats en un percentatge molt baix (0.2%). La mortalitat és molt baixa (0.01%). Entre les complicacions cal destacar:
-Perforació de l'esòfag i l'estómac.
-Desencadenar hemorràgia digestiva.
-Ocasionar una aspiració pulmonar.
És necessària la sedació abans d'iniciar la prova?
L'endoscòpia oral és una prova que genera ansietat en el pacient i cada vegada és menys molesta per la grandària fina dels endoscopis. Al ser una exploració de curta durada (inferior als 5 - 10 minuts) els beneficis de la sedació intravenosa són controvertits.
Para visualizar correctamente los archivos, debe instalar Adobe Reader.
Parte de información utilizada pertenece a Saludalia.