Colonoscopia
Consisteix en l'exploració detallada de tot l'intestí gros i fins i tot de la part d'intestí prim que s'uneix al còlon, l'íleum, a través d'un tub anomenat endoscopi.
Què és?
L'endoscòpia digestiva baixa o colonoscòpia s'ha convertit, en detriment de l'ènema opac (estudi radiològic del còlon amb contrast), en la prova més important en el diagnòstic i prevenció del càncer colo rectal.
Igual que amb la gastroscòpia, el gran avantatge de l'exploració és la possibilitat de poder prendre mostres de les zones explorades, biòpsies, per completar l'estudi de cada pacient.
Com es realitza?
El colonoscopi és un tub llarg que permet la completa exploració de tot l'intestí gros. Avui s'utilitzen endoscopis amb tecnologia de vídeo digital que proporcionen una gran qualitat de la imatge. L'exploració es visualitza en un monitor de TV que permet a l'explorador obtenir un diagnòstic correcte i fiable i poder enregistrar l'exploració.
Una exploració eficient depèn de la correcta neteja del còlon.
Atès que l'exploració pot ser molesta i dolorosa s'utilitza cada vegada amb major freqüència una anestèsia superficial adequada per a l'endoscòpia.
L'especialista introdueix l'endoscopi a través de l'anus iniciant-se així l'exploració. Durant la mateixa el pacient pot presentar augment de la grandària de l'abdomen com a conseqüència de la introducció d'aire per explorar el tub digestiu, així com dolor tipus torçó. L'emissió d'aire per l'anus pot alleujar momentàniament aquests símptomes.
Per a què serveix?
Igual que en la gastroscòpia, la colonoscòpia permet confirmar l'existència de malaltia digestiva o excloure-la i en segon lloc permet la realització d'actes terapèutics, l'anomenada endoscòpia terapèutica, que ha estat de gran utilitat. En l'actualitat és possible l'extirpació de pòlips i la dilatació d'estretors després de la cirurgia o com a conseqüència de processos inflamatoris del còlon. Recentment i donada l'elevada incidència de càncer de còlon s'utilitza com a exploració per estudiar a persones amb risc elevat de patir càncer de còlon o pòlips de còlon.
Quan ha de realitzar-se?
Les indicacions són variades:
Emissió de sang per l'anus, encara que es tinguin hemorroides.
Sospita de malaltia inflamatòria intestinal: Colitis ulcerosa i malaltia de Crohn. Els símptomes clínics són dolor abdominal, diarrea barrejada amb sang i febre.
Restrenyiment de començament recent.
Diarrea crònica no diagnosticada.
Control dels pacients operats de càncer colo rectal, amb una periodicitat anual o cada dos anys.
Pacients que presenten alteracions en l'estudi radiològic com estretors, pòlips o tumors i que precisen l'obtenció de biòpsies.
Control dels pacients amb antecedents de pòlips adenomatosos o pòlips vellosos de còlon. Es realitzaran els controls d'acord amb la grandària, nombre i tipus de pòlip en la biòpsia. En general s'ha de fer cada 2-3 anys.
Estudi dels familiars de pacients amb càncer colo rectal:
Risc alt. És obligatori realitzar l'exploració si:
- Poliposis colònica familiar: Es farà anualment fins que es decideixi la intervenció quirúrgica. En l'actualitat és possible mitjançant una anàlisi de sang conèixer el risc de desenvolupar el tumor.
- Càncer colo rectal familiar no polipòsic: S'iniciaran les exploracions en una edat 10 anys inferior a l'edat en la que va aparèixer el tumor en el familiar. Es controlarà cada dos anys.
- Presència de dos o més familiars amb càncer colo rectal: Es realitzaran controls cada 3-5 anys a partir dels 40 anys.
Risc mig. És necessari realitzar l'endoscòpia si:
- Presència d'un familiar amb càncer colo rectal diagnosticat abans dels 50 anys. Es realitzaran controls cada 5 anys, sent el primer estudi en una edat 10 anys inferior a l'edat que tenia el familiar quan se li va diagnosticar el càncer.
Risc baix. Pot ser aconsellable realitzar l'endoscòpia si:
- Presència d'un familiar de primer grau (pare, mare) amb càncer colo rectal diagnosticat després dels 50 anys. Es realitzarà colonoscòpia cada 5 anys a partir dels 40-50 anys.
Endoscòpia terapèutica:
Polipectomia: Consisteix en l'extirpació mitjançant un tall dels pòlips colònics amb un llaç especial. Es realitza amb corrent elèctric que produeix calor. Es precisa abans de la seva realització una anàlisi de la coagulació de la sang.
Dilatació d'una estenosi: És una indicació poc freqüent. S'utilitza en estretors que queden després de la cirurgia. La colonoscòpia permet la introducció de balons que una vegada col·locats en l'estenosi són inflats amb aire o aigua i poden eixamplar aquesta estenosi.
Quins factors interfereixen en els resultats?
La realització de l'exploració sense preparació prèvia disminueix moltíssim la rendibilitat diagnòstica ja que el còlon estarà ple de femta i impedirà una correcta visualització.
Quin metge ha de realitzar la prova?
L'exploració ha de ser realitzada per un metge especialista en Aparell Digestiu amb formació específica en la realització d'endoscòpies.
Requereix alguna preparació especial per part del pacient?
El pacient ha d'estar en dejú de sòlids almenys 6 hores abans de l'exploració (4 d'aigua) i realitzar una preparació de neteja curosa del còlon prenent preparats des del dia anterior a l'exploració i duent una dieta pobra en residus des de dos dies abans.
Quines contraindicacions té?
Són poques les circumstàncies que impedeixen la seva realització:
-En la colitis aguda fulminant i en la inflamació aguda dels diverticulosi de còlon pel risc de perforació del còlon.
-En la perforació del còlon diagnosticada prèviament.
-En els embarassos.
Pot tenir complicacions?
La colonoscòpia és un mètode segur però pot desencadenar efectes no desitjats en un percentatge molt baix (0.2-1%). Entre les complicacions cal destacar: Perforació del *còlon, desencadenar una hemorràgia digestiva al tallar un pòlip o pas de gèrmens digestius a la sang. La mortalitat és molt baixa (0.01-0.03%).